En els darrers temps, qüestions com l’alt grau d’abstenció en els comicis electorals es barregen en converses veïnals amb altres qüestions com el descrèdit de la política, la multiplicació de partits alternatius als tradicionals, i el descontent general amb el funcionament del nostre sistema. Sembla clar que un determinat grau de participació ciutadana és condició necessària per a que un règim democràtic mantingui la seva salut. I, l’evolució de la societat ha portat a tenir unes societats amb ciutadans amb més nivell educatiu i, en conseqüència, amb més competències per a poder formar part d’aquesta necessària participació. Tanmateix, aquest ciutadans, més preparats que els d’altres dècades, no augmenten l’índex de participació, sinó més aviat el contrari. I el problema de fons rau en el fet que, com afirma Félix Ovejero[i], l’engranatge del sistema democràtic sembla que segueix funcionant, encara que el grau de participació electoral sigui molt més alt del que convindria. A què és degut, tot plegat? Llegeix més »
Segueix-me!
Arxius
Badia
Filosofia
Política
Subscriure
- La crisi que pateix Europa i vies per a resoldre-la
- Pressupostos Badia 2012
- La importància del principi de subsidiarietat
- El Tractat de Lisboa i la política exterior de la UE
- Participació (en democràcia): fi o mitjà?
- La participació i la qualitat democràtica
- La corrupció i la qualitat democràtica
- Les eleccions al País Basc
- Les diferències entre sistemes electorals -Europa vs congrés-
- Diferents graus de participació en funció del tipus d’eleccions


