Aquest gràfic que hem elaborat a partir de dades del CIS és un model de competència espacial simple que mostra quin volum d’electorat potencial tenia cadascun dels tres principals partits d’àmbit estatal durant les eleccions generals de 2011. En aquest gràfic podem observar, en primer lloc, la distribució ideològica de l’electorat espanyol abans de les esmentades eleccions. En concret, conté les freqüències d’enquestats que s’ubiquen en cadascuna de les posicions de l’eix ideològic esquerra-dreta; en segon lloc, també s’observa la ubicació ideològica que els propis enquestats tenen de tres dels partits majoritaris dins l’àmbit espanyol: PSOE, PP i IU. Alhora, es pot observar els punts intermedis que delimita les tres àrees d’atracció dels tres partits.
Seguint les dades aportades per aquesta gràfica, podem observar com l’area d’atracció d’Izquierda Unida estaria ubicada més a l’esquerra de l’eix ideològic, el Partit Popular més a la dreta, i el PSOE es centraria en la zona central de l’eix, amb un lleuger desplaçament cap a l’esquerra. També podem observar com la zona d’atracció del Partit Popular pot semblar lleugerament més àmplia que la dels demés partits, però en canvi, queda força clar que la zona més poblada és la del centre. L’electoral espanyol, doncs, es posiciona, en una major part, defugint els extrems i situant-se cap al centre de l’aspecte ideològic.
Aquestes dades, com totes, es poden interpretar de diferents maneres, en funció del model explicatiu del vot que es sel·leccioni. El model de competència espacial, que caracteritza aquesta gràfica, es pot basar, per exemple, en el supòsit del model racional, segons el qual l’elector votarà aquell partit que li reporti més utilitat. El càlcul de la utilitat es pot calcular de diverses maneres. Per exemple, assumint que el partit de la seva orientació política executarà polítiques que el satisfaran més que no pas un partit contrari a la pròpia ideologia, o donant per fet que un partit serà més capaç de proporcionar una millor conjuntura econòmica que no pas els altres. La manera d’estimar la utilitat dóna lloc a diferents models de vots, i el model de competència espacial és un d’ells. En concret, el model de competència espacial assumeix que l’elector votarà com si seguís els següents passos: en primer lloc, el lector s’ha d’autoubicar en algun lloc de l’escala ideològica esquerra-dreta; en segon lloc, l’elector ubicarà ideològicament a cada partit; i per últim, l’elector votarà el partit que minimitzi la distància entre la pròpia autoubicació ideològica esquerra/dreta i la ubicació ideològica esquerra/dreta del partit. Dit d’una altra manera, la distància que hi ha entre l’autoubicació ideològica de l’elector i la ubicació ideològica de cada partit és la que assenyala quin partit acaba votant l’elector.
En el cas de la gràfica que ens ocupa, i atenent a la interpretació segons el model de competència espacial, els votants que s’autoubiquen en la franja de color verd, situada més a l’esquerra de l’eix ideològic, haurien de votar al partit que els hi resulta més proper, això és, Izquierda Unida. De la mateixa manera, aquells que es situen en la franja de color blau, més a la dreta de l’eix, haurien de votar al Partit Popular. I els de la franja vermella, situada al centre de l’eix ideològic, al Partit Socialista Obrero Español. Si tenint en compte que la franja més poblada és la central, aleshores, segons aquesta gràfica i el model de competència espacial, podem pronosticar que el partit que guanyaria les eleccions és aquest darrer, és a dir, el PSOE, donat que la majoria dels enquestats es situen en la seva àrea d’atracció.
Deixa el teu comentari