28des
Es considera que els elements constitutius d’un sistema electoral són: la magnitud de la circumscripció electoral (és a dir, el nombre de representants que es pot escollir en cada districte), la forma de la candidatura i del vot, la barrera legal i la fórmula electoral.
La llei espanyola que regula els diferents sistemes electorals és la Llei Orgània 5/1985. Aquesta llei inclou diferències substancials entre el sistema electoral emprat en els comicis al Parlament Europeu, i l’utilitzat en les eleccions al Congrés dels Diputats:
Llegeix més »
28des
Sempre m’ha cridat l’atenció les diferències en el percentatge de participació (o d’abstenció) en funció de si les eleccions són europees, generals, autonòmiques o locals. Si observem, per exemple, el grau de mobilització ciutadana en les eleccions al Parlament Europeu, i les comparem amb les dels comicis al Congrés, veurem clares diferències. També és cert, però, que l’evolució del grau de participació ha anat variant en els darrers deu anys.
Pel que fa a les divergències en el grau de participació electoral entre uns comicis i uns altres, la bibliografia especialitzada acostuma a apuntar a diverses causes. En primer lloc, s’afirma que en una democràcia poc madura (en el sentit de recent), la identificació amb un o altre partit no és massa forta, i això provoca que la capacitat dels partits en qüestió a mobilitzar l’electoral és reduïda. Llegeix més »
16des
Podem distingir dos tipus d’actors, dins de l’escenari polític: els actors individuals i els col·lectius. Els actors col·lectius poden ser, per exemple, els lobbies, els partits polítics i els moviments socials. El moviment 15 M formaria part d’aquests darrers.
Els moviments socials es caracteritzen, entre altres coses, per la seva forma poc estructurada, el seu discurs transversal i per unes formes d’acció preferentment no convencionals. I les seves propostes no es limiten a un àmbit o territori, sinó que s’ocupen de diversos. El moviment del 15M, per exemple, rebutja les estructures jeràrquiques dels partits i del sistema institucional en general, i s’organitzen per la via de les assemblees, sense caps visibles i amb rotació de responsabilitats. Defensen els mètodes de participació directa i inverteixen el seu temps en el projecte de forma voluntària. Rebutgen als canals polítics institucionals, i això els porta a dur a terme actuacions no convencionals, com les ocupacions, que no són ben rebudes per una part important de la població. Precisament per la tipologia de les seves actuacions i per la seva forma d’organitzar-se, necessiten obtenir una repercusió mediàtica notable per arribar a la població, donar-se a conèixer i obtenir els seus propòsits. Així s’entén la focalització que les seves actuacions tenen, pel que fa als mitjans de comunicació (però critiquen el fet de que els partits polítics facin això mateix).
Llegeix més »
