He estat dos mesos desconnectada del facebook. I, la veritat, ha estat una bona experiència. El facebook, inicialment, em va semblar una bona iniciativa. Està clar que en aquest nou món que ens ha tocat viure, globalitzat i informatitzat, les xarxes socials són un potencial actiu molt important a l’hora de comunicar. I a més, et permet intercanviar impressions amb gent que, per la via tradicional, possiblement no acabaries de trobar-te. Aquest punt va ser, precisament, el que em va fer decidir tenir un perfil. Però, després de gairebé tres anys d’ús d’aquest medi, abans de l’estiu vaig arribar al colapse. Per què? possiblement per l’ús (o mal ús) que tots plegats li donem. S’acaba generant una espècie de món virtual paral·lel on sembla que la gent, darrera d’un perfil (ocult o no), té més facilitat o menys pudor a l’hora de perdre les formes. En aquest món paral·lel, hi ha la mateixa “salsa rosa”, la mateixa tendència a la rumorologia barata que en el món de carn i ós, però més virulent. Llegeix més »
Segueix-me!
Arxius
Badia
Filosofia
Política
Subscriure
- Les eleccions al País Basc
- Les diferències entre sistemes electorals -Europa vs congrés-
- Diferents graus de participació en funció del tipus d’eleccions
- Nous moviments socials
- Sense títol
- Llistes obertes? Llistes tancades?
- Cal reformar el Senat?
- Què “hauria de ser” la ciència política?
- Legal o legítim? El preu del rescat
- Retornant….al facebook…


