Avui estic trista. I tampoc és que m’hagi passat res fora del que és habitual. Però fins ara, certes coses em provocaven indignació, i fins i tot, permeteu-me que m’expressi amb franquesa, ràbia. Avui, tanmateix, quelcom ha canviat. Potser ha canviat en la forma, perquè el contingut segueix sent el mateix. Potser ha canviat en el to. O potser ha estat perquè, després de 31 anys de constitució, després d’una immersió lingüística a Catalunya que entra en vigor per a tots els catalans i catalanes nascuts amb posterioritat al 1978, i després d’anys de feina i lluita…després de tot això, encara hi ha qui no entén que l’ús del català no és un atac a la llengua castellana.
Jo sóc catalanoparlant. El català és la meva llengua materna. És la llengua en què em comunico amb els meus pares, amb la meva filla. És la llengua en la qual parlava a l’escola, amb els professors i amics. Penso en català. El català és la meva llengua i, en conseqüència, part de la meva identitat. El català és un signe del que jo sóc. És la llengua del meu poble. És la llengua de la meva nació.
Els que em coneixen, saben que no tinc cap tipus de problema en emprar altres llengües quan és necessari. Sóc perfectament bilingüe, i puc comunicar-me en castellà. I ho faig amb orgull. Parlo en castellà amb gent que potser no és tan bilingüe com jo, que potser no té la sort d’expressar-se en català amb la mateixa soltura i comoditat amb que jo m’expresso en castellà. Ho faig de grat, sense pensar, i normalment de forma automàtica. Crec que les llengües no han de ser en cap cas una barrera, un obstacle. Els idiomes són mecanismes de comunicació i, en aquest sentit, com més eines instrumentals poguem utilitzar, més possibilitats tindrem de parlar, d’entendre’ns, d’aprendre, d’escoltar, d’estimar, de connectar. Tinc la sort d’haver pogut invertir molt de temps de la meva vida, i molt d’esforç, a aprendre idiomes. Sóc afortunada perquè enguany puc comunicar-me en català i en castellà sense problemes, però també en francès, en anglès i en alemany amb més o menys inspiració, segons el dia i l’interlocutor. No he posat mai l’idioma com a impediment comunicatiu. Mai. Absolutament mai. Mai he perseguit l’ús de cap idioma. Mai he criticat l’ús de cap idioma. Mai he defensat la prohibició de cap idioma. Mai. I per tant, em subleva que algú em critiqui per aquest tema. Em molesta moltíssim que algú s’atreveixi a insinuar que jo rebutjo l’ús del castellà a Catalunya en general i a Badia en particular. Hem d’aprendre a defensar, a respectar i fins i tot a estimar i cuidar totes les llengües. Totes, sense excepció.
Utilitzar el català no és en cap cas atacar el castellà. Qui així ho entengui és, directament, un ignorant. No té cap altre nom. El bilingüisme és precisament això: poder utilitzar ambdues llengües indistintament. L’ús de cap llengua no suposa, ni ha de suposar mai l’atac a una altra! El que hauríem de fer és estar orgullosos de ser bilingües! i lluitar per ser-ho de veritat, i no només a nivell teòric.
Els problemes per entendre’s amb la gent no estan mai provocats per l’ús d’un o un altre idioma, sinó per la disposició dels dos interlocutors a entendre’s. El mateix podríem dir de les ideologies polítiques, però aquest serà un altre article.
2 Responses
març 27th, 2010 at 13:26
Marta,
me gustaría saber tu opinión personal en relación a las sanciones económicas impuestas a los autónomos cuyos rótulos figuran en castellano.Quizás cobra más relevancia este tema en la situación económica actual en la que los autónomos son una de las partes más afectadas y posiblemente cambiar el rótulo o hacer frente al pago de la multa sea un gasto al cual difícil hacer frente.
Realmente es esto bilingüismo ????
Espero tu contestación.
Un saludo,
març 29th, 2010 at 16:47
Hola Víctor,
te seré muy sincera. Creo que la ley a la que haces referencia tenía un sentido de normalización lingüística muy determinado cuando se implementó. Para ello, entraron en vigor ayudas y subvenciones varias para poder hacer frente a los cambios derivados de la obligatoriedad del uso del catalán en los comercios. Sin embargo, del mismo modo que en este contexto social este tipo de medidas creo que fueron valiosas, por otra parte también opino que a estas alturas tenemos que luchar por el bilingüismo en el sentido que comento en el texto. Bilingüismo para mí significa poder usar ambas lenguas, indistintamente, sin que el uso de una signifique que se está discriminando a la otra.
La situación de los autónomos es actualmente muy complicada. Y por supuesto ahora mismo las diferentes administraciones deberían analizar cuál es la situación de riesgo en la que actualmente se encuentran como colectivo, pero también en el caso de posibles penalizaciones como las que apuntas debería llevarse a cabo un estudio individualizado, para ver qué medidas pueden llevarse a cabo con el objetivo de favorecer -o como mínimo no dificultar- la supervivencia de la pequeña empresa en Catalunya. Y más teniendo en cuenta el alto porcertaje de autónomos que en el último año ha perdido su negocio. Todo ello sin tener en cuenta que es uno de los colectivos más desfavorecidos por el sistema: de hecho, es uno de los colectivos que paga más impuestos, y que recibe menos prestaciones. Si el estado se plantea intervenir de forma recurrente para “rescatar” grandes empresas, ¿por qué no se hace con los autónomos, siendo este sector el motor económico de Catalunya?
Por otra parte, y volviendo al tema del bilingüismo en los locales, siempre me planteo lo siguiente: ¿cómo es que se penaliza a los comerciantes españoles por poner los rótulos en catalán, y sin embargo la administración no es tan dura con otro tipo de comercios que, además de no usar el catalán, abren fuera del horario establecido, también durante los festivos, etc? A mí me parece más grave la competencia desleal que se ejerce desde este sector al comerciante tradicional (dado que no se está compitiendo en igualdad de condiciones), que no el idioma en que esté el rótulo, siempre y cuando éste esté en uno de los dos idiomas oficiales aceptados.
Muchas gracias por animarte a participar. Espero que no sea la última vez.
Deixa el teu comentari