Badia
Després d’haver demanant per part de tots els grups de l’oposició informació sobre què estava passant amb els pisos del carrer Porto i Eivissa durant molts i molts mesos, finalment dilluns dia 19 d’octubre se’ns va convocar a una reunió monogràfica sobre el tema d’habitatge. El regidor responsable de l’àrea, el sr. Pau Domínguez, ens va oferir una genealogia de la problemàtica dels pisos, complementant així tota la informació que fins aquell moment se’ns havia donat en compta-gotes. I aquest fet que hagués hagut d’ésser motiu de celebració, es va convertir de cop i volta en motiu d’indignació, escandol i preocupació. Indignació, perquè sembla mentida que les coses es puguin fer tan malament. Escandol, perquè el tema que ara a continuació us explicaré no es pot definir de cap altra manera. I preocupació perquè, lògicament, hi ha veïns afectats.
Comencem:
Els habitatges dels blocs número 6 i 8 de l’Avinguda Mediterrani que estan orientats cap al que a Badia s’està coneixent amb el nom de “mur de la vergonya” són pisos amb molta humitat i que, en el seu dia, Adigsa havia fins i tot qualificat d’insalubres. Tant l’Associació de Veïns com l’Equip de Govern reconeix que es va arribar a un acord amb Adigsa que consistia en el següent: els propietaris dels pisos afectats tindrien l’oportunitat de canviar el seu pis per un altre de nou -m’estic referint als pisos de nova construcció del carrer Porto i/o del carrer Eivissa- a un preu mòdic, i a canvi, Adigsa es faria càrrec dels pisos afectats, els rehabilitaria, i els convertiria en pisos de lloguer -també a un preu mòdic.
Fins aquí, és el que tots plegats sabíem. Un bon dia, passejant, els regidors de l’oposició, com la resta de veïns, veiem que l’ajuntament obre una cartera de possibles compradors de 13 pisos. Se’ns explica que són 13 habitatges dels blocs de pisos afectats. Lògicament es va generar una situació de desconcert general que no es va aclarir fins la reunió del passat dilluns, en la qual el sr. Pau Domínguez ens comenta:
a) que Adigsa es nega a fer-se càrrec dels pisos, apel·lant l’actual situació de crisis.
b) que els informes que dictaminaven que els pisos afectats estaven en una situació d’insalubritat, motiu pel qual es desaconsellava que s’utilitzessin com habitatges, havien desaparegut. Sí, sí: heu llegit bé. L’actual regidor d’habitatge afirma que no hi ha cap informe, cap escrit, cap carta on aparegui tota aquesta informació, i que serviria per poder demanar responsabilitats a Adigsa. Tanmateix, avui, en junta de portaveus, l’alcaldessa rectifica l’informació oferida dilluns i ens detalla que Adigsa va enviar unes cartes als veïns on s’explicitava si els pisos estaven o no estaven afectats.
c) 14 veïns dels blocs afectats van acceptar la proposta d’abandonar el seu pis i comprar-ne un de nou. Dels 14 habitatges properament buits, Adigsa decideix acceptar un pis -el que està en pitjors condicions-, rehabilitar-lo, i cedir-lo a l’ajuntament amb finalitats socials. Però rebutja, com he dit, ocupar-se dels altres 13.
d) com que els pisos de Badia són de protecció oficial, els propietaris dels pisos afectats no poden comprar legalment un pis nou que també és de protecció oficial. així que es veuen obligats a vendre el pis abans d’adquirir el nou.
e) és aleshores quan el PSC decideix obrir una borsa de possibles compradors per aquests 13 habilitatges. Habitatges que -recordem- estaven sent abandonats pels seus actuals propietaris precisament per no reunir les condicions necessaries -(sanitario-higièniques)- per viure-hi.
f) els pisos de Porto, tot i estar acabats des de fa molts mesos, no poden ésser lliurants als futurs propietaris perquè encara no s’ha resolt la situació legal dels 13 veïns dels pisos afectats. I, és clar, el repartiment de pisos no pot ser parcial.
CONCLUSIÓ: Així, d’entrada, la primera impressió és que el PSC, en comptes de pressionar a Adigsa per arreglar la situació, ha optat per dividir als veïns en dos grans grups, a saber, els ciutadans de primera i els ciutadans de segona. Els ciutadans de primera són aquells que, si el seu pis està en males condicions, tenen dret a canviar-lo i comprar-ne un de nou que sí reuneixi tots els requisits necessaris. Els ciutadans de segona són aquells que poden anar a viure als pisos que no són aptes per als ciutadans del primer grup. El PSC ha aprofitat les difícils situacions de molts veïns per a poder trobar -i pagar- un habitatge digne per treure’s de sobre un problema que s’hagués hagut de solucionar en uns altres termes. Què passarà quan, d’aquí a uns anys, els 13 nous veïns dels pisos afectats tornin a trobar-se amb el problema de la insalubritat. Perquè, recordem-ho, la rehabilitació és només una solució provisional. El mur continuarà estant allà, i la humitat continuarà apareixent. Com pot ser que el PSC hagi permès això? I com pot ser que tota aquesta informació ens hagi arribat tan tard als grups de l’oposició?
Avui, manifestant el nostre malestar durant la junta de portaveus, l’alcaldessa ens explica que, de fet, aquests 13 pisos que s’han posat a la venta són, efectivament, dels blocs afectats, però no són en cap cas pisos afectats. És a dir, molts dels veïns que habitaven en un pis afectat van declinar la possibilitat de comprar-ne un nou. Però altres veïns de l’immoble, aprofitant l’avinentesa, van decidir canviar-se de pis sense ser, el seu, un pis afectat. Si això és així, se’ns planteja la següent pregunta: com és que s’ha permès que uns veïns que tenien un pis en perfectes condicions poguessin comprar un altre pis -nou- de protecció oficial. Els demés veïns de Badia no poden fer-ho. Per què ells sí? No som tots iguals? Tornem a dividir els ciutadans en categories? No s’estén res.
