Durant el passat més de gener, el departament d’Economia va elaborar un document de resposta a la proposta de finançament que havia fet pública Pedro Solbes. En aquest document s’hi identificaven tot un seguit d’insuficiències, en base a les quals el tripartit va decidir rebutjar-la. Reconec que vaig pecar d’optimista aleshores, i vaig pensar que potser, per fi, el President Montilla plantaria cara al govern central i reclamaria el que tocava: el total compliment de l’Estatut. No és l’Estatut una llei? Per tant, per què hem de negociar res? S’ha de vetllar pel seu compliment, i prou. Però ara, al mes de juliol, les insuficiències que el propi govern de la Generalitat va detectar en aquella proposta del mes de gener es mantenen. I a més, la pròpia ministra Salgado assegura que és el mateix model que llavors. Per tant, com s’explica ara el “sí” del tripartit? Únicament a partir del següent esquema: cal acceptar la proposta de forma unitària per poder mantenir la unió dels tres partits que configuren l’actual govern de la Generalitat.
Si recorreu espais virtuals per internet de caire socialista, veureu que tots ells comparen aquest acord de finançament amb els acords que abans Convergència i Unió va signar, primer amb PSOE i després amb PP. És curiós que tots ells obliden que el marc ha canviat. I que ara, a diferència d’abans, tenim un Estatut que dissenya el nou marc d’acció de Catalunya. L’Estatut, insisteixo, és una llei que s’ha de complir. I a més, està legitimitzada per Referendum per la majoria dels catalans. Si un ciutadà incompleix una llei, oi que té unes conseqüències? i què succeeix si l’Estat Central incompleix la llei que marca l’Estatut? Resposta: res de res, amb el vis-i-plau de PSC, ERC i ICV.
També podem llegir, dins l’argumentari socialista, que és un acord de finançament que millora els anteriors. I és clar! tots i cadascun dels acords que hi ha hagut ha millorat sempre els anteriors. Però deixem els acords anteriors i examinem aquest en concret. Per què no és un bon finançament?
R El Govern de la Generalitat repeteix que l’acord de finançament a què han arribat compleix l’Estatut però l’anàlisi detallada demostra que no és veritat. No es compleix l’Estatut i no es compleix el canvi de model al qual aspiràvem.
R L’acord afirma que “se respetaran los resultados del modelo de 2001 para que ninguna comunidad autónoma pierda con el cambio de modelo a través de la garantía de statu quo”. És a dir, diuen que fan un nou model, però alhora garanteixen que ningú perdrà el seu status actual. És evident, doncs, que tot alhora no pot ser i per tant, no hi ha canvi de model, malgrat que aquest era l’objectiu pel qual es va fer l’Estatut: un model més just que limités la solidaritat i que servís per reduir el dèficit fiscal.
R No es compleix la bilateralitat. L’acord de finançament és taxatiu: afirma que “no será precisa la reunión de la comisiones mixtas para dar efecto a lo previsto en relación a las necesidades globales de financiación”.
R No es té en compte l’esforç fiscal. L’article 206.3 estableix que s’ha de garantir un finançament similar per totes les comunitats autònomes per prestar els serveis d’educació, sanitat, i serveis socials sempre i quan portin a terme un esforç fiscal similar. Això s’ha obviat.
R La realitat és que Catalunya tindrà menys euros per habitant en sanitat, educació i serveis socials que moltes altres comunitats autònomes com ara Andalusia. Pagarem per renda i cobrarem per població (és a dir, sense tenir en compte l’esforç fiscal, quan això és el que s’havia de canviar), i a més, ajustada a la baixa, perquè els criteris que fixa l’Estatut per rectificar la població no s’han tingut en compte (immigració, costos diferencials, densitat de població, dimensió dels nuclis urbans i població en situació d’exclusió social).
R No es compleix l’ordinalitat. Estar per sobre de la mitjana no és el mateix que complir l’ordinalitat (no perdre llocs en el rànquing de renda per càpita després de contribuir a la solidaritat). Per complir-se, ens hauríem de situar 17 punts per sobre de la mitjana, després d’aportar a la solidaritat, i no 5, com diu el tripartit que ens situarem. És a dir, 3 vegades menys.
R Desapareix el Consorci Tributari. El mes de gener, el Govern, en el seu document de resposta al document Solbes, deia que faltaven garanties per l’establiment del Consorci. Ara, ha desaparegut.
R La resolució que va aprovar el Parlament (amb els vots de CiU i el tripartit) el 2 d’octubre de l’any passat fixava que el nou model de finançament havia de servir per reduir el dèficit fiscal. Tenint en compte els 16.735 M€ de dèficit i les xifres que diu el tripartit que aconseguirem està clar que no es podrà reduir.
R CiU li ha fet quatre preguntes avui al conseller Castells durant el ple del Parlament, les quals han quedat sense resposta:
- Què ha canviat del model que el desembre va proposar Solbes? Salgado va afirmar diumenge que pràcticament res. El mes de gener, el tripartit va presentar un document que va qualificar com una esmena a la totalitat a aquell model. Deia que no es complia la bilateralitat, la ponderació de població, l’ordinalitat, el Consorci Tributari…Per què l’ha acceptat ara?
- Quants recursos per habitant tindrem per sanitat, educació i serveis socials? I la resta de comunitats autònomes?
- Quines comunitats quedaran per sota la mitjana? Està clar que totes les comunitats no podran estar per sobre de la mitjana com va prometre Zapatero.
- D’on surten els 4.028 M€ (fins avui 3.855M€)?
R El fet és que el tripartit no ha explicat encara d’on surten les xifres que han anunciat. Unes xifres, per cert, molt precises. El que si sabem és que si sumem totes les quantitats que diuen que rebran totes les comunitats autònomes suma 13.918 M€, mentre que el Govern espanyol diu que només aportarà 11.000 M€.
