Comentaris a: L’art contemporani té algun sentit?

Per: Judith

Judith — Sun, 26 Sep 2010 18:16:50 +0000

Informació sobre Ai Weiwei también utiliza su arte para lanzar dagas envenenadas contra la dictadura china y el capitalismo. En muchos de sus trabajos utiliza jarrones de porcelana china de dinastias centenarias, para tunearlos o simplemente para romperlos como podemos ver abajo.
A: http://www.alejandrodomingo.com/with-milk/

Més a: http://www.elcultural.es/noticias/ARTE/504380/La_obra_comprometida_de_Ai_Weiwei_por_primera_vez_en_Espana

Per: admin

admin — Mon, 30 Mar 2009 11:17:18 +0000

No ho sé. El tema és sempre complicat. Edmundo, la teva opinió és la més extesa: la gent tendeix a valorar aquelles obres d’art que reprodueixen amb més realisme la realitat. Però jo no m’atreviria a afirmar, com la Irene, que vivim una crisi existencial. Crec que l’art, entenent per art el que l’Edmundo insinua, potser sí que està esgotat. Està clar que havíem d’evolucionar. I potser s’ha evolucionat en el sentit que Civilotti explica posant com exemple el tema de la música. Jo tampoc sóc cap experta en estètica, així que no ho sé. Però tendeixo a pensar que, en efecte, aquesta és la situació en les altres expressions artístiques. Tot i que també crec que comença a ser necessari posar un límit.
Gràcies a tots per participar. us animo a que continueu fent-ho.

Per: Irene

Irene — Mon, 30 Mar 2009 07:19:10 +0000

Al llegir el teu post, em veig motivada a opinar, crec que si observem al nostre voltant evidenciem la certesa que en tots els àmbits de l’art estem vivint una crisi existèncial, doncs com afirma Civilotti es fan creacions en nom de quelcom “nou i diferent” que ni els mateixos artistes hi troben sentit. (així ho reconeixen sovint).

Per: Civilotti

Civilotti — Sun, 29 Mar 2009 20:01:37 +0000

Post molt interessant i necessari. Tot i estar d’acord amb l’enfocament (i no dominar el tema, com afirma Edmundo García Mira), crec que seria interessant incloure la dificultat que planteja la música contemporània també com a forma d’expressió artística, ja que la situació d’aquesta és especial entre les altres expressions i exemplifica clarament les dificultats en torn al concepte d’art contemporani: en el cas de la música hi ha un grup de músics que dominen el panorama contemporani que, en el millor dels casos, han donat l’esquena al material que ens ha llegat la tradició i fins i tot a la mateixa música (per exemple a l’obra de John Cage, que parla de “música no-intencional”), en nom de quelcom “nou i diferent” que ni ells mateixos entenen (així ho reconeixen sovint).
És que potser és aquesta la situació en les altres arts? (ho pregunto perquè no ho sé).

Per: Edmundo García Mira

Edmundo García Mira — Fri, 27 Mar 2009 17:53:11 +0000

Hola:
És un tema que no domino, ja a l’escola junt amb les Mates és el que més em costava, però admeto que els quadres i el art que més m’agrada és quan les pintures semblen fotos o com donar volumen a un quadre.L´art és un tema molt particular, una mica com la religió.
Edmón.