L’any 1997 vaig iniciar els estudis de Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona. La carrera és molt interessant, molt enriquidora pel que fa als contingunts, i en general va superar amb bona nota les meves espectatives. Sempre dic, i ho continuo mantenint, que m’ho vaig passar molt bé estudiant Filosofia. L’única cosa que vaig trobar a faltar va ser el tema de les pràctiques. Quan jo estudiava, el pla de treball de la llicenciatura introduïa, en algunes assignatures, un apartat pràctic que es feia els divendres pel matí. Aquest aspecte pràctic, tanmateix, no era altra cosa que lectura de textos, anàlisis de silogismes, reflexions filosòfiques, o directament la continuació de l’aspecte teòric de l’assignatura. És curiós, però quan dediques tantes hores a l’estudi d’una branca del coneixement, arriba un moment en que sents la necessitat de trobar-li la part pràctica al tema. No estic aquí plantejant la famosa pregunta “i la filosofia, per a què serveix?”, ni molt menys. He passat massa anys intentant justificant el perquè de la importància d’aquesta carrera. El que estic dient és que potser de vegades és necessari “obrir la filosofia”, és a dir, treure-la de les aules. Així va néixer la filosofia, oi? amb el diàleg, a l’Antiga Grècia.
AFPC
Fa poc em van proposar formar part de l’Associació de Filosofia Pràctica de Catalunya. Objectiu? Precisament aquest: treure la filofia de les aules, dur a terme activitats de divulgació de la filosofia (com poden ser els cafès filosòfics, les assessories filosòfiques, les lectures dramatitzades de textos filosòfics, la filosofia per a nens…). Quan era estudiant, uns companys i jo ens vam dedicar, precisament, a organitzar i realitzar activitats d’aquests tipus. Tenien una bona acollida, i tant el públic com nosaltres ens ho passàvem molt bé. El problema d’estudiar Filosofia, és que corres el perill de caure en el complex entramat terminològic emprat pels diversos autors, fins al punt de perdre una mica la perspectiva. Aquestes activitats ens ajudaven a no allunyar-nos massa de la cotidianitat. Bé, el cas és que enguany l’Associació de Filosofia Pràctica de Catalunya ha organitzat un cicle de xerrades sota el títol de “Grans temes de la Filosofia Pràctica”, i està enfocant precisament des d’aquesta perspectiva. Jo hi participo, i us animo a que vosaltres també ho feu (Podeu trobar més informació a: http://www.afpc.es/index.php?option=com_content&view=article&id=52&Itemid=48&lang=ca)
